Després de gairebé un any de procés, el Departament de Seguretat del Govern Basc ha confirmat la sanció contra el periodista d’Hala Bedi, Mikel Saénz de Buruaga, a qui va aplicar la Llei de Seguretat Ciutadana per gravar una intervenció policial en el barri de Errekaleor (Gasteiz). Una vegada rebutjades totes les al·legacions presentades, es tractaria del primer periodista basc sancionat amb la “Llei Mordassa”.

Hala Bedi ha anunciat que arribarà “fins al final” per fer front al que considera “un atac a la llibertat d’informació”. Un atac que, segons ha denunciat, estaria “basat en un informe fals elaborat per l’Ertzaintza”, per la qual cosa acudirà a judici contenciós-administratiu en contra de la resolució sancionadora.

També ha criticat durament l’actitud del propi Govern Basc, al aplicar “una llei injusta que vulnera els drets civils i polítics” i donar “cobertura institucional a un muntatge policial”, encara més, tenint en compte que el Parlament Basc va adoptar el compromís de no aplicar la llei.

Al final del procés administratiu, que han titllat de “kafkiano”, Hala Bedi considera que s’ha vulnerat greument el seu dret a la defensa, al haver estat ignorades i rebutjades totes les proves presentades, incloent documents audiovisuals i declaracions de testimonis directes que contradiuen la versió policial.

A més, diversos elements porten a Hala Bedi a creure que, “efectivament, ens trobaríem davant d’un muntatge policial”, construït no el mateix dia dels fets, sinó posteriorment, com a “càstig al treball periodístic desenvolupat en Errekaleor”, i com a “venjança per la denúncia pública” realitzada després de l’agressió  soferta aquell dia.

Reconstruint els fets Silenciades, copejades i, a més, castigades

Però què va ser el que va ocórrer realment durant el matí del 18 de maig de 2017 en el barri d’Errekaleor? Per què el periodista de Hala Bedi va acabar sent sancionat després d’haver estat agredit per la policia mentre realitzava el seu treball? Per què el mateix dia no se li va informar que havia estat sancionat? Com és possible que en els informes policials no s’esmenti la seva condició de periodista, malgrat haver-se acreditat amb el seu carnet de premsa?

Aquell 18 de maig, durant una intervenció policial per un tall de llum al barri ocupat d’Errekaleor, dos periodistes de Hala Bedi van estar cobrint la notícia des de primera hora del matí . Tot el contingut publicat durant aquell dia encara pot trobar-se fàcilment en internet: seguiment minut a minut a través de les xarxes socials, connexions telefòniques en directe o un vídeo que van obtenir milers de visites durant aquells dies.

Sobre les 12:30h, el periodista de Hala Bedi, Mikel Sáenz de Buruaga, va ser agredit per un agent de l’Ertzaintza mentre gravava l’actuació policial amb un telèfon mòbil que va quedar destrossat al ser llançat per l’aire, de forma intencionada, pel mateix agent.

Després d’aquest succés, identificant-se a tot moment amb els seus carnets de premsa, tots dos periodistes van exigir la identificació de l’agent, i van demanar explicacions per la agressió soferta davant un dels caps responsables de l’operació. No obstant això, finalment, els identificats van ser els propis periodistes.

En el cas de Mikel Sáenz de Buruaga, l’ Ertzaintza va arribar a retirar-li l’acreditació de premsa, conjuntament al DNI, durant diversos minuts, sense oferir cap explicació. Finalment, el cap responsable va retornar al periodista tots dos documents, conjuntament amb un paper manuscrit amb el suposat nombre d’identificació de l’agent responsable de l’agressió.

La persona al càrrec va arribar a dir en aquell moment: “Ja us coneixem. Sabem que sou de l’entorn radical”, referint-se a Hala Bedi, després de contrastar les seves dades i l’acreditació de premsa amb la central. D’aquesta manera, manca de sentit que aquesta acreditació no figuri en l’informe policial.

Tot ell, sense advertir en cap moment al periodista per cap comportament inadequat, i sense notificar-li intenció alguna de sancionar-ho. De fet, aquella mateixa tarda, Hala Bedi va emetre un comunicat denunciant públicament l’ocorregut.

En el següent vídeo –presentat com a prova en un dels recursos- es pot observar com el periodista d’Hala Bedi es trobava en Errekaleor realitzant un treball estrictament periodístic durant tot el matí, des de darrere del cordó policial: gravant amb un telèfon mòbil, difonent imatges a través de les xarxes socials o realitzant connexions telefòniques amb la ràdio, en qualitat de corresponsal.

Poc després de la seva arribada, l’Ertzaintza va desplegar un altre cordó policial a l’entrada d’Errekaleor, que va ser el que va impedir l’accés al barri a nombrosos periodistes de altres mitjans de comunicació, que no van poder cobrir els fets des d’on s’estaven produint. Així ho van denunciar molts d’ells al seu moment, i de fet, alguns mitjans van arribar a utilitzar imatges de Hala Bedi per informar sobre la notícia.

Un procés “Kafkiano” El laberint de la Llei Mordassa i els processos administratius

No obstant això, al juliol, gairebé dos mesos després del fets, i sense cap noticia prèvia, el Govern Basc, va enviar una notificació al periodista, imposant-li una sanció de 602€ per una infracció greu de la Llei de Seguretat Ciutadana, més coneguda com “Llei Mordassa”.

L’expedient sancionador es basava en un informe policial segons el qual el periodista de Hala Bedi hauria infringit l’article 36.6 d’aquesta llei, per “desobediència o resistència a la autoritat” en haver sobrepassat, suposadament, un cordó policial el 18 de maig en Errekaleor.

Unes acusacions que tant Hala Bedi com el periodista han negat en tot moment, considerant que la sanció es tractaria d’una “venjança” i un “atac directe a la llibertat d’informació”.

Al seu moment, l’assemblea d’Hala Bedi va decidir respondre col·lectivament a l’atac i denunciar-ho públicament, mostrant la seva predisposició a “desobeir”, no abonar la sanció i recórrer-la fins les últimes conseqüències.  Aquesta mateixa assemblea va plantejar aquesta resposta davant una “injustícia”, ja que, segons varen explicar, “la pròpia llei és injusta i els fets imputats són falsos”.

La solidaritat i el ressò mediàtic van ser enormes, en tractar-se del segon cas en el qual un periodista basc sofria l’aplicació de la “Llei Mordassa”( el primer va ser Axier Lopez periodista d’Argia, a qui finalment se li va retirar la sanció) i el primer en el que era el Govern Basc qui l’aplicava en contra d’un periodista. Nombrosos col·lectius i associacions van mostrar el seu rebuig, qualificant la sanció com una “vulneració de la llibertat de premsa”:

• El 28 de juliol, l’Associació Basca de Periodistes i el Col·legi Basc de Periodistes van emetre un comunicat conjunt, denunciant aquest “atac directe al dret d’informació”.
• La plataforma en Defensa de la Llibertat d’Informació (PDLI) també va presentar una queixa davant el Defensor del Poble, on denunciaven el “camuflatge de les multes contra la llibertat d’informació sota infraccions genèriques” i el “increment desproporcionat” d’aquestes sancions.
• A l’agost, el Defensor del Poble va iniciar actuacions després de la queixa de la PDLI. Paral·lelament, Hala Bedi va iniciar contactes amb l’Ararteko, qui va confirmar que existia un expedient obert per el Defensor del Poble.
• Recentment, la PDLI recollia el cas en el seu informe “2017, l’any dels delictes d’opinió”.

També a l’agost, el periodista de Hala Bedi va interposar un primer recurs administratiu. Posteriorment, després de vuit mesos de procés amb un total de sis notificacions oficials i cinc recursos, el passat 28 de març, el Departament de Seguretat del Govern Basc va notificar la resolució sancionadora en la qual es confirmava la multa contra Mikel Sáenz de Buruaga.

Hala Bedi denuncia que el periodista ha sofert una “situació d’indefensió” durant tot el procés i que ha finalitzat sent multat per “uns fets totalment falsos”. D’aquesta manera, entre molts altres, critica diversos elements “constants durant tot el laberint de notificació-recurs-notificació”, en resum:

•  L’expedient no acredita els fets que es pretenen sancionar. El Departament de Seguretat del Govern Basc arriba a negar que Mikel Sáenz de Buruaga s’identifiqués en cap moment amb la seva acreditació de premsa, la qual cosa “resulta especialment flagrant,  mentir descaradament sobre uns fets que varies persones van veure de primera mà i que haurien de constar en les comunicacions internes de l’Ertzaintza”, segons denuncia Hala Bedi.

• No obstant això, es recorre constantment a l’article 52 de la Llei de Seguretat Ciutadana, que afirma que “les denúncies (…) formulades pels agents en l’exercici de les seves funcions que haguessin presenciat els fets, prèvia ratificació (…), constituiran base suficient per adoptar la resolució que procedeixi”. El clàssic de “la seva paraula contra la teva” portant-ho al extrem, al no existir possibilitat alguna de demostrar el contrari. Es més, a dia d’avui, malgrat haver-ho sol·licitat reiteradament, la defensa segueix sense haver rebut l’acta de ratificació dels agents que van interposar la denúncia, imprescindible per aplicar l’esmentat article 52.

• Es rebutgen les declaracions escrites dels dos testimonis presentats, posant en dubte la seva imparcialitat, al tractar-se de dos companys de Hala Bedi. Un va ser testimoni directe dels fets i l’altra es trobava en la redacció, en contacte permanent amb el periodista sancionat. Així mateix, existeixen àudios (entrevistes que va concedir en directe a Hala Bedi) en els quals es pot constatar que la persona acusada estava exercint la seva funció com a periodista.

•  Es rebutja la validesa del vídeo presentat com a prova, perquè “no recull íntegrament els fets esdevinguts”. Segons Hala Bedi, aquesta afirmació  “ignora per complert el contingut del vídeo i el fet de que l’únic vídeo que podria servir com a prova definitiva es trobaria en el mòbil que va ser destrossat”.

“La fórmula és clara: culpable fins que es demostri el contrari”, denuncien des d’Hala Bedi. Per això, han mostrat el seu rotund rebuig “a la sanció, a la valides d’aquest procés administratiu en concret i a la pròpia Llei Mordassa en general”. Consideren que el procés “s’ha construït sobre una mentida” i han advertit que arribaran “fins el final” per aconseguir  que “aquesta injustícia no arribi a fer-se efectiva”.

Sense callar-nos, sense mordassa En defensa de la llibertat d’expressió

No es tracta d’un cas aïllat. Es tractaria del primer periodista basc finalment sancionat mitjançant la “Llei Mordassa”, però el Govern Basc ha aplicat aquesta llei més de 8000 vegades des de juliol de 2016, tot i el compromís de no fer-ho. I, a més, s’està utilitzant per vulnerar, entre altres coses, els drets civils i polítics, així com la llibertat d’expressió, premsa i d’informació.

Aquest no és un atac contra un periodista, sinó un atac contra Hala Bedi, contra Errekaleor, contra el moviment popular, contra la dissidència política i social, i especialment, contra la llibertat d’informació. Hala Bedi va decidir col·lectivament desobeir aquesta llei excepcional, i seguirà actuant en conseqüència, perquè l’acusació és falsa i perquè la pròpia llei és injusta i posa en perill llibertats bàsiques en una democràcia. Un sistema en el que s’impedeix a la ciutadania accedir a tota la informació i criminalitza la labor periodística, no pot considerar-se democràtic.  

No podem ni acceptarem la premissa de la qual parteix aquest despropòsit: el fet que el simple testimoniatge d’un policia s’elevi a prova definitiva, suposa admetre que la policia exerceix la seva feina amb professionalitat i el periodista no. Això és inadmissible, ja que posa en risc la llibertat d’informació, i la professionalitat de les persones que exerceixen tasques informatives. Passar aquest detall per alt, implica donar carta blanca a qualsevol policia per portar a terme excessos contra els periodistes o mitjans de comunicació que no son del seu grat.

En les properes setmanes, Hala Bedi presentarà un recurs contenciós-administratiu contra la resolució sancionadora. Així, mostrem la nostra intenció d’esgotar totes les vies jurídiques possibles i acudir a judici per defensar adequadament no només nostra pròpia llibertat d’informar, si no també el dret col·lectiu a la diversitat informativa.

A més, durant els propers dies, Hala Bedi compareixerà davant la Comissió de Seguretat del Parlament Basc per denunciar aquest atac a la llibertat d’informació, sol·licitar la suspensió de la sanció i exigir al Parlament Basc que compleixi el seu compromís de no aplicar la “Llei Mordassa”.

Mentrestant, seguirem realitzant el nostre treball, com hem fet fins ara. Aquest serà el major acte de desobediència possible davant d’aquesta injustícia. Sense callar-nos, sense mordassa. Per nosaltres, per totes.